L'hinduisme es basa en els ensenyaments vèdics, segons els quals hi ha un cicle etern de reencarnacions del qual es pot sortir mitjançant les bones accions. Aquestes es basen en la pietat cap al proïsme, la contemplació, honorar les divinitats i els ritus.
En l'hinduisme hi ha diversitat de creences, però bàsicament els hinduistes creuen que darrere de l'univers visible , al qual atribueixen cicles successius de creació i destrucció, hi ha una altra existència eterna i sense canvis. Abandonar el cicle de reencarnacions i retornar a l'univers espiritual establir l'objectiu últim dels hinduistes.
En el corrent hinduista impersonal es parla del Braman, del qual tots els altres éssers en són l'expressió, pel se'l considera el principi de l'univers.
tanmateix, la complexitat d’hinduisme és tal, que difícilment no pot etiquetar-se o donar-li una descripció. Una de les seves característiques és la multiplicitat de déus.
En texts occidentals va arribar a fer-se popular la trinitat hindú, anomenada Trimurti : els déus masculins Brama, Vixnu i Xiva, però generalment ningú no adora els tres déus. Molts hinduistes adoren la deessa Durg, però també a un gran nombre d'altres déus, déus inclosos comarcals.
La presència d'escoles diferents dins d'hinduisme no ha de ser vista com un cisma. Al contrari, no hi ha animositat entre les escoles. En comptes d'això, hi ha una pol·linització de les idees entre les escoles, i un debat lògic que serveix per refinar l'enteniment de cada escola d’hinduisme. No és poc comú, i és permès, que un individu segueixi una escola però que prengui la perspectiva d'una altra escola per a certes qüestions.
